La pèrdua d'un ésser estimat és una experiència dolorosa. La pèrdua desencadena un procés de dol que pot afectar el benestar psíquic, emocional i físic de la persona, afectant la pròpia identitat i les relacions socials i laborals, provocant la necessitat de la creació d'una nova relació amb el món. Assumint nous rols personals i reordenant els buits creats, hem de construir un pont entre la nostra vida passada amb la persona perduda i el nostre futur. Així, el duel es converteix en una etapa de transició on hem de resituar-nos i redefinir-nos.

Durant aquest procés de dol, les persones podem passar per diferents moments, des de la confusió de no entendre que passa, a l'enuig o angoixa, passant per sentiments de nostàlgia, tristesa, sensació d'abandonament o incredibilitat, fins que assumint la nova realitat, retrobem el nostre projecte vital. La necessitat de reorganitzar la nostra vida a tots els nivells després d'una pèrdua, és un fet natural que no té perquè comportar cap patologia.

És quan l'acceptació de la pèrdua afectiva no arriba i la persona no és capaç de reorganitzar la seva vida i de construir un nou projecte personal, quan ens podem trobar davant d'un dol patològic i la necessitat de fer un acompanyament psicològic en aquest procés.

Podem detectar aquest duel no elaborat, no finalitzat: quan la vida de la persona segueix girant al voltant de la persona morta; quan hi ha sentiments de culpabilitat per la mort de la persona estimada; quan el temps va passant i el sentiment de tristesa, desesperança, desemparament, per la pèrdua no minva; quan hi ha apatia i poca motivació per reprendre les activitats del dia a dia o quan al cap del temps de la pèrdua, resulta difícil establir nous vincles afectius amb altres persones.

És aquí on l'acompanyament psicològic pot ajudar a la persona a superar aquesta etapa de transició, construint un pont entre el que ha estat la nostra identitat, la nostra vida passada amb la persona estimada perduda i la nostra nova vida sense ella.