La depressió es caracteritza per la pèrdua de l'interès per les coses, sentiments d'inutilitat, desesperança cap al futur, apatia, dificultat per pensar i concentrar-se, prendre decisions alteracions del son, de la gana, sensació de cansament físic. La nostra ment està controlada pels pensaments negatius cap a nosaltres i el món, la tristesa ens domina emocionalment i físicament ens sentim esgotats.

Així, el trastorn depressiu, afecta d'una manera global a la persona, produint canvis que alteren la percepció de la realitat de la persona i del seu propi valor personal, afectant la seva relació familiar, laboral i social.

La depressió pot originar davant la percepció de no tenir capacitat per afrontar o resoldre una situació, portant a la persona a una resposta de passivitat o de renúncia a la lluita per resoldre el problema.

A la depressió, sovint, l'emoció més actual és la tristesa, encara que també podem experimentar ràbia o ira enfront de la tristesa. La tristesa pot ser útil i necessària en alguns moments de la nostra vida, en què estem superant una pèrdua o dificultat. El mostrar-nos trists davant els altres, ajuda a que les persones que ens envolten siguin més afectives amb nosaltres, ens cuidin i ens donin més suport, ajudant-nos així a superar aquesta tristesa. També ens dóna temps per reflexionar i analitzar què ens passa perquè puguem avançar amb la nostra vida. És quan aquest sentiment de tristesa es converteix en desesperança, en paralització de la persona i de la seva vida, quan ja no és útil ni necessària i hem de començar a treballar per superar-la.

Des de la Psicologia cognitiva-conductual, es treballa buscant els pensaments centrals que hi ha a la persona que l'estan duent a no sentir-se capaç d'afrontar la vida, a quines conductes l'estan ajudant a mantenir-se en aquesta situació i una vegada determinades, començar a treballar en la seva modificació. Si volem canviar la nostra vida, no podem continuar fent el mateix que ens ha portat a aquest lloc.